martinet ros
És de color falb clar, amb les ales i la cua blanques i les plomes de la nuca llargues i negrenques.
A l'època reproductora presenta una trossa llarga i penjant d'aspecte ratllat i el bec de color negre i blau.
cargolet
pit roig
És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones (hemerofília) i els acompanya mentre feinegen al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar. Una altra curiositat és que és dels ocells que més triga a descansar quan es fa fosc. Sembla que hi veu amb molt poca llum. Té un bec petit, precís, capaç per agafar les larves que menja
anec de coll verd
La femella i l'immadur són de color bru, i el mascle adult té el cap i el coll de color verd (d'aquí el nom).
Els adults tenen la taca alar o espill de color blau, més gran i conspicu
en el mascle.
El plomatge d'eclipsi del mascle (o sigui, el plomatge estival, fora de l'època d'aparellament) és semblant al de la femella, i es reconeix el mascle només pel color groc més viu del bec.
És el més gran i comú dels ànecs europeus.
anec de coll verd
La femella i l'immadur són de color bru, i el mascle adult té el cap i el coll de color verd (d'aquí el nom).
Els adults tenen la taca alar o espill de color blau, més gran i conspicu
en el mascle.
El plomatge d'eclipsi del mascle (o sigui, el plomatge estival, fora de l'època d'aparellament) és semblant al de la femella, i es reconeix el mascle només pel color groc més viu del bec.
És el més gran i comú dels ànecs europeus.
L’AGUILA
Nien en arbres o en penya-segats. Hi ha representants en gran part del món.
la perdiu xerra
la perdiu xerra
Fa 30 cm de llargària.
En comparança amb la perdiu roja, té el plomatge més marronós i les ratlles no tan contrastades.
Té les parts inferiors més clares i el cap castany rogenc. Potes de color gris i no vermell.
El mascle presenta una taca castany fosca en forma de ferradura al pit.
El colom Català
És una raça petita d'entre 230 i 315 grams.
aparenta ser més del que és pel seu pit inflat.
Posat esvelt.
Color del bec depenent del del plomatge.
Bec força fi.
Carúncules nasals molt petites, fines i rectangulars.
Ulls grossos.
Iris de color blanc (de perla), excepte en alguns blancs sencers, caps de frare i cap blancs en què són de color veça.
Ribet ocular lleugerament ample i sense prominències.
Potes de color roig molt brillant.
Tarsos sense cap ploma.
Coll llarg i vertical, més ample a la part del pit que la del cap.
Cap d'avellana: arrodonit, lleugerament quadrat però sense arestes
El cabusset
És fàcil de diferenciar de la resta de cabussaires pel fet de no presentar, en cap època de l'any, marques o dissenys cromàtics cefàlics. Semblantment a com succeeix a la resta d'Europa, és el més abundant dels cabussaires als Països Catalans.
En plomatge nupcial, els adults llueixen el coll i la cara castanys rogencs i el cap i el mantell bru negrós. Destaca el bec, gruixut i punxegut, negre i amb la punta més clara, que s'implanta en unes comissures groguenques molt conspícues.
Veient l'estructura dels peus, hom s'adona de la diferència amb els ànecs, puix els cabussets presenten uns lòbuls de pell al costat dels dits i no una membrana interdigital com els anecs.
Mascarell
Actualment la família es divideix en tres gèneres: Morus (que en castellà s'acostumen a anomenar alcatraces i gannets en anglès), Sula (piqueros en castellà i boobies en anglès) i el recentment creat Papasula. Aquesta taxonomia és parcialment controvertida, ja que alguns experts consideren que totes les nou espècies de mascarells formen un sol gènere
L'abellerol
L'abellerol (Merops apiaster) és un ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids. Molt acolorit, d'alimentació apivora (és a dir, menja abelles, vespes i borinots, entre altres insectes). En un sentit restrictiu s'aplica el nom d'abellerol a aquesta espècie, però per extensió també reben el nom d'abellerol, qualsevol de la resta de les espècies de la família dels meròpids.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada