l'escurçó ibèric
Té les pupil·les el·líptiques i el cap, també com l'escurçó abans esmentat i a diferència dels colúbrids, és recobert de petites escates, tret de les supraoculars, que són ben desenvolupades, cosa que fa que destaquin ostensiblement entre les altres.
El dors sol ésser bru o grisenc, amb una ratlla vertebral en ziga-zaga de tons més foscos. Al mateix temps, també en els flancs hi ha un seguit de taques més o menys circulars, que recorren tota la llargària de l'ofidi. Les plaques supralabials, per la seua coloració blanquinosa, contrasten amb les tonalitats apagades del cap. El ventre és generalment gris.
Pot mesurar fins a 75 cm, bé que normalment no ultrapassa els 60 incloent-hi la cua.
porc espí
És més petit i de coloració més clara que l'eriçó fosc, sobretot a la cara i a l'abdomen. Les potes també són més llargues, cosa que li permet caminar sense arrossegar el ventre tan a prop de terra, de manera que avança més silenciosament i fa l'efecte que va més ràpid. Però la diferència més perceptible i la que fa més fàcil de distingir-lo de l'eriçó fosc és que en l'eriçó clar les espines del front queden separades per una mena de clenxa en forma de V.
Les seves pues són unicolors o, en tot cas, presenten un sol anell de color fosc al centre.
Fa una mida aproximada de 21-25 cm (cua entre 2-4 cm) i pesa de 400 a 850 g.
La Guineu
La majoria de les guineus viuen entre dos i tres anys, encara que poden arribar a aconseguir els deu anys, o fins i tot sobrepassar aquesta edat en captivitat. Són generalment més petits que altres membres de la família Canidae, com ara llops,xacals i gossos domèstics. Els seus trets típics inclouen un fi musell i una espessa cua. Altres característiques físiques varien segons el seu hàbitat. Per exemple, la guineu del desert té llargues orelles i pelatge curt, mentre que la guineu àrtica té petites orelles i un dens pelatge.
A diferència de molts cànids, les guineus no són usualment animals de ramat. Són solitaris caçant la seva presa (especialment rosegadors). Emprant una tècnica de salt practicada des d'una edat molt primerenca, són capaces de matar la seva presa raudament. S'alimenten així mateix de llagostes, de fruita i baies. Tenen el fenotip de glàndula mamària superdesenvolupada.
El senglar
El senglar és un mamífer de mida mitjana amb un cap allargat i gros i d'ulls molt petits. El coll és ample i les potes molt curtes, això accentua la forma arrodonida de l'animal. És major l'alçada dels quarts davanters que els posteriors, a diferència del porc domèstic, que per selecció artificial ha desenvolupat més la part posterior del cos, on es localitzen les peces que arriben a un major preu al mercat de la carn.la cabra
La cabra salvatge és una espècie amb fort dimorfisme sexual, igual que molts altres bòvids. Les femelles mesuren uns 1,20 metres de llarg i 60 d'altura a la creu, pesant entre 30 i 45 quilos de pes. Tenen banyes bastant curtes i s'assemblen bastant a una cabra domèstica.l'esquirol
L'esquirol té una llargada mitjana de cap i cos d'entre 19 i 23 cm, una cua d'entre 15 i 20 cm i una massa d'entre 250 i 340 g. No presenta dimorfisme sexual, ja que els mascles i les femelles són iguals en mides. L'esquirol és lleugerament més petit que l'esquirol gris, que té una llargada d'entre 25 i 30 cm i pesa entre 400 i 800 g. Es creu que la cua llarga que té l'ajuda a mantenir l'equilibri i a guiar-lo quan salta d'arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda que l'animal estigui calent mentre dorm.l'ermini
El cos i el coll són allargats, les potes curtes i proveïdes d'ungles esmolades, cua mitjanament llarga i orelles petites i arrodonides.
La coloració del pelatge varia amb les estacions. A l'estiu és bru per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una línia recta i ben marcada que separa els dos colors. La cua és bruna tant per la part de sobre com per la de sota i té l'extrem de color negre. A l'hivern tot el pelatge es torna blanc -de vegades amb tints groguencs-, llevat de la punta de la cua, que continua negra, per això se'n diu aleshores mostela blanca a la Catalunya del Nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada